X
Política de Privacidad y cookies

Utilizamos "cookies" propias y de terceros para elaborar información estadística y mostrarle contenidos, servicios y publicidad personalizada a través del análisis de su navegación. Si continua navegando acepta su uso. Más información y cambio de configuración.

Per si demà...

Per si demà...

26.10.2018 | 20:20 | Opinión

No sé si alçar les persianes o acabar d´abaixar-les. No sé si esborrar la pissarra o deixar-hi les darreres paraules. Amb la mirada acarone les parets que arreceren pupitres, carpetes i el meu cor agitat que s´esforça per no defallir. Estic sola i el silenci del passat m´atrapa.
Recorde la primera vegada que em vaig presentar davant d´un grup d´alumnes. Tenia l´estómac barrat pels nervis però somreia perquè exercir de docent era el meu somni.

Prompte vaig entendre que aquells adolescents festius i inconsistents serien un dia els futurs guerrers de l´economia, els rescatadors de tristeses o les escaladores de pentagrames que dirigirien el món. Què esperen de la vida?, em preguntava. I de mi? Em costà endevinar que més que ensenyant, demanaven que en fóra guia; més que càstigs, que implantara reptes; i més que reforços, que els procurara forces.
Des d´aquell dia de fa tants i tants anys, he pessigat tantes imatges i sensacions que ara en tinc un coixí estovat de records. Quantes anècdotes caben en dècades de complicitats, miracles diminuts i, per què no dir-ho, frustracions? Quina quantitat extraordinària de noms, malnoms i rostres duc cosits a la memòria? Quantes històries individuals? Quants esforços per fer fugir la rendició? Si lluites per una vida bella i lliure, els he animat sovint, la majoria dels somnis es compleixen.

Contemple la pissarra, el prat verd on he plantat desenes de llavors, i juraria que un plany pàl·lid de guix s´esmuny per la superfície tremolosa. Hui tot em resulta màgic i trist. Passe la mà per l´estant on reposen narracions que no m´enyoraran i em retrac que podia haver il·luminat la finestra amb plantes o haver penjat algun quadre. Ho faré demà, promet. I somric a contracor: demà el meu horitzó serà diferent. El temps d´un altre temps em reclama.

M´encamine cap a l´eixida i fantasiege: si poguera tornar enrere ni que fóra un instant, modificaria allò, seria menys, intentaria no... I mentre els pensaments es trenen amb veus i rostres dels centenars d´estudiants que m´han ajudat a créixer, em convenç que a pesar que hui tanque un cicle, que acabe d´impartir l´última classe de la meua vida i que no tornaré a llançar un bon dia ple de reptes a una gernació de criatures encara per despertar, hui no posaré la clau al pany i deixaré oberta la porta de l´aula. Oberta a les oportunitats, a la il·lusió que cal per canviar el món. Al futur. Per si de cas.
Per si demà...

Opinión

Éste es país para viejos

Para 2040 los españoles serán los más longevos de entre todos los habitantes de la Tierra

De un progre a un filántropo

Un estudio señala que, en zonas de Marte, es probable que haya oxígeno como para mantener a algunos seres vivos terrestres. No sería de extrañar que...

Juegos de guerra en el Ártico

Rusia ´responde´ a Moscú con maniobras a gran escala en el Ártico, titulaba el otro día un diario nacional en referencia a los nuevos juegos de...

Artículos de broma

Del anonimato al tatuaje

Cambio de hora

Esta madrugada cambian la hora. En la noche del sábado al domingo, a las tres serán las dos. Una hora más de sueño o copeo. El feliz acontecimiento...

Vox: Trumpismo a la española

Sin lugar a dudas, el fenómeno más destacado de la política española en las últimas semanas (aparte de las negociaciones presupuestarias en la...